Le piege de Méduse

Satie va escriure set peces per a piano que posen ritme als diàlegs de la comèdia lírica Piège de Méduse (La trampa de Medusa), fresc dadaista ple d’humor i jocs de paraules. Potser es tracta de l’única obra autènticament humorística de Satie, en el sentit més juganer del terme. Les peces consisteixen en una música d’escena, eficaç i funcional. Un seguit d’intermedis que serveixen de contrapunt a les extravagants peripècies del Baró Méduse. Set peces per a piano que prenen l’aspecte d’improvisacions curtes o gammes sonores que repassen tots els tics estilístics d’Erik Satie.

La primera peça recorda la petita Sonate i perfila l’estil dels Nocturnes, la segona podria ser un dels valsos del précieux dégoûté, la tercera fa pensar en Jack in de Box, la quarta, titulada Mazurka, podria anar de la mà amb el Tango perpétuel, la cinquena és una mena d’Air à faire fuir, la sisena -la més dissonant- evoca l’estil «Poulenc» del Pique-nique dels Sports et divertissements, la setena anuncia l’etil music-hall de la Belle excentrique.

Un àlbum de ritme vertiginós en el qual sembla que Satie se’n riu d’ell mateix i ironitza a propòsit de les modes del llenguatge musical: passen tan ràpid…