Vicenç Altaió (Santa Perpètua de Mogoda, 1954) és poeta, assagista, traductor de teatre, crític d’art, articulista d’opinió i traficant d’idees. Va ser director del KRTU i actualment ho és de l’Arts Santa Mònica. A l’aguait de les oscil·lacions estètiques de les lletres i les arts i de les aportacions del pensament crític i científic, ha anat construint una obra ben personal, a més d’endegar diversos projectes multidisciplinaris, entre els quals destaquen les revistes Tarotdequinze, Èczema, Àrtics i Cave Canis.
D’entre els seus llibres destaca la poesia, recollida a Massa fosca (2004) i continuada a Santa Follia de Ser Càntic (2005). També ha publicat la sèrie Tràfic d’idees —una autobiografia intel·lectual ocupada per escrits sobre artistes i la renovació en art com a moral—, dins la qual han aparegut L’escriptura sense llançadora (1997), La Desconeguda (1997), La dificultat (1999), Desglossari d’un avantguardista (2000), Els germans (2002), El cervell i les venes (2005), La consola de Cadaqués (2007) i Un sereno en el cementiri de l’art (2011), aquesta última obra amb Edicions Poncianes.