Al llarg de tota l’obra es mostra la importància del llenguatge per retratar aquestes noves realitats, fugint dels cànons masculins literaris i, per això, buscant una manera alternativa d’expressar-se. Hi ha un compromís, latent en la majoria de poemes, amb la idea de comunitat i interdependència. La consciència, que pot semblar personal, és en realitat una consciència social i compartida. Hi ha un compromís, també, de desenterrar allò silenciat, i és que Submergir-se en el naufragi és un poemari que, en essència, vol donar espai a la possibilitat. La traducció d’en Pol Guasch, més enllà de respectar la incomoditat formal de l’original, manté l’èmfasi allà on Rich el posa, i fa que ens arribin intactes els significats potencials.

Es parla de Rich com una poeta política, però la seva poesia mai no va caure en l’eslògan. Ens arriba amb la mateixa vigència que fa mig segle perquè el que hi transcendeix no son només les idees que hi sorgeixen, sinó la ment —curiosa, intel·ligent, oberta als errors— que hi ha al darrere. 

Traducció de Pol Guasch
Pròleg d’Ada Bruguera

Biografia de l’autora
Adrienne Cecile Rich (1929,Maryland – 2012, Califòrnia) va ser una poeta, assagista, intel·lectual, crítica i activista lesbiana estatunidenca. Va morir a l’edat de 82 anys. D’estudiant, els seus poemes van guanyar el prestigiós Premi Yale de poesia jove, del qual va sortir Un canvi de món (1951), que va mostrar la seva tècnica formal.

La seva obra següent, Submergir-se en el naufragi, mostra la transformació d’una poesia ben treballada però imitativa fins a un estil personal enèrgic. El seu creixent compromís amb el moviment feminista va influir molts dels seus treballs. La seva obra poètica, juntament amb la d’Audre Lorde i d’Alice Walker, han inspirat la lluita no només de feministes nord-americanes sinó també d’Amèrica Llatina.

L'entrada Submergir-se en el naufragi ha aparegut primer a Edicions Poncianes.

La resposta a aquestes preguntes es troba als Poemes saturnians, traduïts per primer vegada al català per Amat Baró.

Poemes saturnians és el primer llibre de Paul Verlaine. Publicat el 1866, quan Verlaine comptava amb 22 anys, conté un doble interès. De primer, constatar el naixement d’una veu poètica que tindrà una influència universal considerable, i de segon, observar el diàleg d’aquests poemes amb la vasta tradició del romanticisme francès i intuir-ne l’esforç d’emancipació cap a la modernitat.

Paul Verlaine (Metz, 1844 – París, 1896), va ser un poeta francès. Influït per Charles Baudelaire, la seva poesia intensament lírica i musical és considerada iniciadora del simbolisme i del decandentisme. De vida intensa i atribolada, va mantenir una tempestuosa relació amb Arthur Rimbaud que se saldà en una baralla a trets que el va dur a la presó. Va morir a París enmig de la misèria i l’alcohol.

L'entrada Poemes saturnians ha aparegut primer a Edicions Poncianes.

L'entrada Poeta de les Cendres ha aparegut primer a Edicions Poncianes.

Es presenta com una biografia de l’emperador romà Heliogàbal, que regnà entre 218 i 222 d.C, però narrada a la manera d’Artaud; fugint de la simplicitat, creant una atmosfera lírica, i amb una bellesa estranya en el discurs que demana l’atenció plena del lector. El sacerdot El-Gabal arriba al tron amb 14 anys gràcies a les intrigues de la seva mare i la seva àvia. Des del primer instant es mostra com un sobirà atípic, disposat a imposar els costums i cultes de la seva Síria natal, vistos amb horror pels conservadors romans. La seva figura evoca la tirania arbitrària i el desordre moral, aspectes que Artaud capgira com una sagrada missió: subvertir el fals ordre d’allò raonable i instaurar el domini dels principis enfrontats de la vida i la mort.

L’edició:
L’obra conté un epíleg d’una figura de renom en l’estudi de l’obra d’Artaud, Arnau Pons, que també és conegut com a poeta i assagista. El llibre és el segon de la col·lecció Bèsties Butxaca, que publica textos dels autors que Edicions Poncianes ja hem publicat en format pòster (a la col·lecció Bèsties), amb el propòsit d’aprofundir en els autors que, en els pòsters, es poden tastar.

L’autor:
Antonin Artaud (1896-1948), poeta, dramaturg, assagista, actor i director de teatre francès, una de les figures claus de l’avantguarda del segle XX i un dels pares del teatre contemporani. El 1932 escriu Teatre de la crueltat, manifest publicat a la Nouvelle Revue Francese, on juntament amb El teatre i el seu doble (1938) o Heliogàbal (1934) funda les bases del drama avantguardista. Boig i vagabund, al final de la seva vida passà més de deu anys internat en manicomis. Poc abans de morir es va publicar una de les seves obres més famoses, Van Gogh, suïcidat per la societat (1947).

El traductor:
Xavier Valls Guinovart ha realitzat diversos cicles de lectura, seminaris i tallers de lectura, com el del poema de Guilgamesh. Ha traduït les obres L’autonomia en i entre cossos polítics, de Gerard Rosich, Manifest Folk, d’Alessandro Sciarroni, Conversa al jardí, de Bouchra Khalili, La saga del volcà, de Joan Jonas i Les vuit muntanyes, de Paolo Cognetti, entre d’altres.

L'entrada Heliogàbal o l’Anarquista coronat ha aparegut primer a Edicions Poncianes.