Intel\u00b7lectual?<\/p>\n
Ja que un no sap ben b\u00e9 de qu\u00e8 parla, m\u00e9s val confiar en el diccionari. En aquest cas, diu: “la intel\u00b7lig\u00e8ncia hi t\u00e9 una participaci\u00f3 predominant o excessiva”.<\/p>\n
L’exc\u00e9s \u00e9s, en tot, un defecte. No m’hi sento massa implicat. Em sembla que els he conegut, i vaig trobar que s’assemblaven. Parlem, llavors, d’una mena de casta. Tots ells tenien conviccions.<\/p>\n
Convicci\u00f3: “opini\u00f3 ferma”. Est\u00e0 b\u00e9. Per\u00f2 en remuntar el curs de la paraula, vet-ho aqu\u00ed el que trobem: “prova que estableix la culpabilitat d’alg\u00fa”. Aqu\u00ed hi ha quelcom de veritat. Quan bregava amb algun d’ells no tardava\u00a0en sentir-me culpable. Molt r\u00e0pidament identificaven les meves idees. Es posava en pr\u00e0ctica un h\u00e0bit adquirit, sens dubte durant la seva formaci\u00f3. All\u00f2 que hagu\u00e9s pogut dir o escriure, era esmicolat, radiografiat.<\/p>\n
En aquest sentit, he tingut moltes sorpreses, quan les meves afirmacions eren confrontades amb obres que estava segur de no haver llegit mai i de les quals\u00a0mai havia sentit a parlar.
\nTot passava com si, la seva pr\u00f2pia cultura, la d’aquells intel\u00b7lectuals, es project\u00e9s en cada cosa\u00a0com un miratge.<\/p>\n
Entre els professors de la Facultat de lletres on jo estudiava no tots eren intel\u00b7lectuals. Un bon nombre no semblava patir cap exc\u00e8s d’intel\u00b7lig\u00e8ncia, ben lluny d’aix\u00f2. Per\u00f2 alguns havien escrit obres for\u00e7a not\u00f2ries. De fet, als meus ulls, no es distingien gaire entre ells. All\u00f2 que deien, els continguts dels seus discursos, era vertaderament secundari respecte al fet que tots parlaven des del mateix lloc, que es deia tarima. Topos<\/em>.<\/p>\n Ara b\u00e9, aquest lloc no \u00e9s net [joc de paraules, en franc\u00e8s, entre propre<\/em>, que significa\u00a0net <\/em>i, tamb\u00e9,\u00a0propi<\/em>, de manera que la frase podria llegir-se “aquest lloc no \u00e9s propi”, en el sentit de pert\u00e0nyer exclusivament a alg\u00fa], no perqu\u00e8 no es netegi, sin\u00f3 en el sentit\u00a0que\u00a0tots eren com ocells sobre la mateixa branca.<\/p>\n Ara b\u00e9, la branca importa molt m\u00e9s del que un s’imagina quan un mateix \u00e9s un ocell. I l’escalada de conviccions oposades importa poc en comparaci\u00f3 a aquest topos<\/em>, \u00e9s a dir, el lloc des d’on<\/em> un parla adquireix\u00a0rellev\u00e0ncia per sobre d'”all\u00f2 sobre el que” un parla.<\/p>\n Fernand Deligny<\/strong>, Aquells excessius<\/em><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Per Gabriel Ventura<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":3751,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"footnotes":""},"categories":[85],"tags":[],"class_list":["post-2423","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-articulos"],"acf":[],"yoast_head":"\n