Tornem als llocs per recordar qui vam ser, quan hi arribàrem de bon principi.
Rellegim llibres desitjant retrobar-nos-hi.
Retrocedim per avançar d’una manera diferent i girem cua per albirar un horitzó desconegut.
Com si ens fos possible, un cop hem vist el llamp, recuperar el tro.
El Festival Tro va néixer amb la voluntat de crear una altra forma d’allò que ja existeix: els llibres que publica Edicions Poncianes. Des d’una perspectiva performàtica i coral, el festival agermana creadors que tornen als textos per fer de la literatura la cita que convoca altres disciplines: l’art, el pensament, la poesia, la música, l’humor i la dansa. Els creadors convidats reinterpreten autors clàssics, descobreixen i reivindiquen referents oblidats i actualitzen autories que encara dialoguen amb nosaltres, avui.
La segona edició del Tro, que tindrà lloc al Centre de les Arts Lliures de la Fundació Joan Brossa els migdies dels dissabtes 28 d’octubre, 4 i 11 de novembre, girarà sobre tres moments clau que formen part de la vida: la mort, el llindar i el renaixement. Tres dies com tres esclats d’una tronada que il·luminen els misteris d’estar viu, de desaparèixer, de tornar. Acabarem sempre, com ja és tradició, amb un vermut a l’aire lliure.
Horari del festival
Dissabte 28 d’octubre, 12-14h · vermut final — La Mort
Dissabte 4 de novembre, 12-14h · vermut final — El Llindar
Dissabte 11 de novembre, 12-14h · vermut final — El Renaixement
Entrada gratuïta fins a completar l’aforament
Instal·lació de Juana Dolores durant tot el festival (hall)
.
.
.
28/10: LA MORT
Albert Camus va afirmar que només hi ha un veritable problema filosòfic seriós, i que es tracta del suïcidi. Virginia Woolf, a La senyora Dalloway, escriu que la mort és un desafiament, com una abraçada, un intent de comunicar-se. Uns anys després, a la seva nota de suïcidi, confessava al seu marit que només ell la podria haver salvat. Arthur Cravan va desaparèixer el 1918, amb una barca que es va endinsar al mar i que mai no va tornar. Tots ells, com Bachmann, Rimbaud, Artaud i Duras, que també van pensar el suïcidi, són autors que Poncianes ha retratat a la seva col·lecció Bèsties. La primera sessió del Tro és una manera d’invocar-los, de continuar pensant amb ells, d’explorar què és el que porta un artista a deixar de crear, que és el mateix que preguntar-nos pel que porta algú a deixar de voler viure.
Conversa dels filòsofs Santiago López Petit i Ramón Andrés sobre el suïcidi
Noves lectures dels autors de Bèsties:
Carlota Gurt – Virginia Woolf
Victòria Cirlot – Antonin Artaud
Arnau Pons – Ingeborg Bachmann
Sara Torres – Emily Dickinson
Ira Prat, Mireia Martínez, Facundo Muñoz i Fabián Reynolds (cor) – Interpretació d’un Rèquiem
.
4/11: EL LLINDAR
Hi ha moments en què la mort i la vida es confonen en una mateixa forma. L’alcohol, les drogues, la mística, els límits de la humanitat al costat dels animals, el trànsit on et mena la música, la festa i els cossos tocant-se… són diverses maneres d’assenyalar el límit i, després, experimentar-lo. La segona sessió del Tro proposa un recorregut d’èxtasi i llindar.
Conversa entre Eloy Fernández Porta i el Niño de Elche a partir de d’Henri Michaux
Alcohols, amb Núria Martínez Vernis i Martí Sales
Inès Sybille (ballarina) evocarà la màrtir Santa Inès amb el cos
Sessió DJ amb Luis Costa (teòric i militant de la música de club)
.
.
11/11: EL RENAIXEMENT
La darrera sessió del Tro culmina amb el renaixement: el començament d’una vida nova. Després de la mort, després del llindar, després del després, arriba el començament altra vegada.
Las Huecas · monòleg brillant en què una maquilladora de morts explica el minuciós procés d’eliminar els rastres de la mort
d’un cadàver.
Oriol Sauleda i Raquel Santanera (poetes) oficiaran una cerimònia per portar a la vida autors morts en boca de:
Perejaume
Maria Callís
Carles Rebassa
Roser Bastida
Gabriel Ventura
Musicat per Marcel·lí Bayer
Un projecte d’Edicions Poncianes i la Fundació Joan Brossa – Centre de les Arts Lliures
Comissariat per La Sullivan
