Edicions Poncianes

Virginia Woolf (Londres, 1882 – Sussex, 1941), escriptora i editora anglesa. És considerada una de les figures més destacades del modernisme literari del segle XX. Les novel·les L’habitació de Jacob (1922), Mrs Dalloway (1925) —on queda palesa la influència de la psicologia de Sigmund Freud—, i Al far (1927) van destacar per la seva gran originalitat, a banda del seu geni.

Tanmateix, cal remarcar les novel·les Els anys (1937) i Entre els actes (1941). També va ser una destacada defensora dels drets de la dona amb obres com Una habitació pròpia, obra fundacional del feminisme literari anglosaxó. La seva tècnica de monòleg interior i el seu estil poètic es consideren com unes de les contribucions més importants de la novel·la moderna.

En català, fou traduïda contemporàniament per C. A. Jordana (Mrs. Dalloway), i posteriorment per Helena Valentí (Una cambra pròpia, Al far), Maria Antònia Oliver (Orlando) o Dolors Udina (La senyora Dalloway), entre d’altres. Les seves obres segueixen reeditant-se regularment en català: l’últim exemple, la publicació d’Una cambra pròpia a la jove editorial La Temerària (2014).

Emily Dickinson (Massachusetts, 1830-1886) va ser una poeta estatunidenca gairebé desconeguda en vida, però que ha acabat sent considerada, juntament amb Walt Whitman, un dels més importants poetes estatunidencs del segle XIX, ja que cadascun inicià un dels dos corrents divergents que han configurat la poesia dels EUA.

Dickinson va viure una vida introvertida i hermètica, que ha inspirat moltes biografies i especulacions però de la que se’n sap ben poc. Malgrat que va escriure uns 1.789 poemes, només deu es van publicar en vida de l’autora, tots ells anònims. Dickinson va provar de publicar els poemes però l’editor, que es va adonar del seu talent, en intentar “millorar” els poemes de l’autora per adaptar-los a l’estil romàntic del moment va fer que l’autora perdés l’interès en el projecte. Fins al segle XX no va ser apreciada com a poeta.

Lluís Calvo (Saragossa, 1963), és llicenciat en geografia per la Universitat de Barcelona i actualment es dedica a la gestió cultural. És poeta, narrador, crític literari i assagista. En aquest últim àmbit ha publicat Les interpretacions (2006) i Baules i llenguatges (2011), entre d’altres. El en terreny poètic ha publicat catorze llibres de poesia, entre d’altres Estiula (2011), Teresa la mòmia (amb David Caño, 2013) Llegat rebel (2013) i Selvàtica (2015). En el camp narratiu ha publicat quatre novel·les, l’última de les quals és L’endemà de tot (2014).

Ha guanyat diversos premis, com l’Amadeu Oller, els Jocs Florals de Barcelona, el Vicent Andrés Estellés, el Rosa Leveroni i el premi de la crítica Serra d’Or. Calvo ha estat traduït a l’anglès, el castellà, el francès, l’italià i al polonès.

Walt Whitman (Long Island, 1819 – Candem, Nova Jersey, 1892): periodista, novel·lista, cronista i assagista. Més enllà de la poètica de la seva obra magna, Fulles d’herba, i de la imatge reivindicada més coneguda, existeix un Whitman lúcid, còmic, tendre, líric, incisiu i contundent, fruit de la seva faceta de dietarista de la Guerra Civil Nordamericana (1861-65), de la qual relata de forma magistral els horrors.

Joan Vinyoli (Barcelona, 1914-1984), poeta català, l’interès per la concepció poètica de Carles Riba i l’admiració per R. M. Rilke marcaran la seva lírica, així com el romanticisme alemany i el postsimbolisme. Amb una vinculació clara entre la trajectòria vital i l’obra poètica, s’hi llegeix un sentit místic i una reflexió entorn de la fe.

El reconeixement públic li arribà als anys 1970 amb el poemari Tot és ara i res. Fins a 1984 publicà regularment i rebé diversos reconeixements (Premi Lletra d’Or 1974, Premi de la Crítica de poesia Catalana 1976 i 1984, Creu de Sant Jordi 1976 i cinc premis Crítica Serra d’Or de poesia).

Gabriel Ventura (Barcelona, 1988). Llicenciat en Humanitats per la Universitat Pompeu Fabra i Màster en Estudis Comparatius de Literatura, Art i Pensament per la mateixa universitat. Ha publicat el poemari Ignar (Poncianes, 2013), una traducció dels poemes anglesos de Samuel Beckett (Poncianes, 2013) i, més recentment, l’inclassificable W (Poncianes, 2017). Ha escrit textos i articles per a revistes com Bonart, Núvol o Males Herbes.

Alguns dels seus poemes han estat traduïts al neerlandès i publicats al diari De Morgen o han aparegut al fanzine To Ludd with love (Brusel·les-Barcelona-París, 2013). A més de la seva tasca com a escriptor, ha pronunciat ponències al MNAC, el Museu Arts Santa Mònica o el Teatre Museu Dalí. D’altra banda, ha col·laborat amb el realitzador Albert Serra com a actor i cronista a Singularity (Biennale di Venezia, 2015) i ha treballat com a assistent de la dissenyadora de moda i artista Rosa Tharrats (Kinky Reiki, Galeria Cadaqués, 2015).

És escriptor resident a PIRAMIDÓN des de l’octubre de 2015. Actualment treballa en la seva primera novel·la i prepara el doctorat a la Universitat de Girona sobre la relació entre imatge i paraula a l’era contemporània.

Adrià Targa (Tarragona, 1987) és llicenciat en Filologia Clàssica per la Universitat de Barcelona i actualment cursa els estudis de Direcció Escènica i Dramatúrgia a l’Institut del Teatre. Ha publicat, en poesia, L’exili de Constança (2008) i Boques en calma (2010), premi Gabriel Ferrater de Sant Cugat, entre d’altres. És també coautor de la cantata infantil Amics de pedra (2014) i ha col·laborat amb els seus poemes en la trilogia teatral Silent city (2014) per al Teatre Glej de Ljubljana, Eslovènia. És membre de l’Escola de Lletres de Tarragona i professor al seu taller estable de creació literària.

Gertrude Stein (Allegheny, Pennsilvània, 1874 – París, 1946), fou una escriptora estatunidenca considerada el catalitzador de l’art modern i de la literatura d’avantguarda, que va viure la major part de la seva vida a França. La seva posició li permeté fer de casa seva un pont entre els intel·lectuals americans i francesos. La seva poesia innova i experimenta amb el llenguatge. Autora del famós poema de “La rosa”, la seva obra poètica està recollida en una vintena de poemaris.

Diana Sanz és Doctora en Filologia Hispànica per la Universitat de Barcelona i en Lletres i Ciències Humanes per la Universitat de Marseille-Aix-en-Provence (2008). Les seves línies de recerca se centren principalment en la crítica literària, les relacions entre les literatures catalana i castellana, i l’estudi de la recepció i l’impacte de les literatures estrangeres a Catalunya i Espanya.

Ha impartit classes de literatura, llengua i traducció a La Sapienza de Roma. Entre les seves publicacions cal assenyalar Bourdieu después de Bourdieu (Arco Libros, 2014) i la seva tesi Recepción de la literatura española en la prensa barcelonesa de la Segunda República (FUE, 2009).

Màrius Sampere (Barcelona, 1928-2018) era poeta.

Amb el seu primer recull, L’home i el límit, guanya el premi Carles Riba de l’any 1963, però el llibre no surt publicat fins l’any 1968. Durant les dècades dels setanta i els vuitanta guanya diversos guardons, com el Recull-Maria Ribas i Carreras de poesia o el Miquel de Palol.

Publica regularment poesia, i a partir de la dècada de 1990 i principis del 2000 la seva obra rep el reconeixement del públic i de les institucions, amb premis com el Crítica Serra d’Or per Subllum (2000), o el Premi de la Crítica, el Ciutat de Barcelona i el Nacional de Cultura per Les imminències (2002), el recull que li ha donat una major projecció pública. El 2010 és reconegut amb el Premi Jaume Fuster dels escriptors en llengua catalana. Després, ha publicat diversos poemaris, entre ells Ignosi (2015).

També ha publicat la novel·la El gratacel (2010) i els reculls de proses Pandemònium, o la dansa del si mateix (2008) i L’escala de cargol (2014).