Descobreix el nou llibre de Poncianes:
Amb aquestes mans
Escrits sobre autors catalans contemporanis
d’Arnau Pons
(si cliques la imatge, en veuràs el booktràiler)
Ben aviat n’anunciarem la presentació!
Una publicació digital que t’omplirà de lletres.
Presentem Bèsties · Quaderns de lectura. Un recull de vint butlletins en què diversos poetes i autors catalans actuals ens apropen grans autors universals.
Fruit del confinament, aquests butlletins van néixer per obrir finestres literàries. Vam demanar als seus autors que ens parlessin de les dèries, els confinaments i les alliberacions d’aquestes vint bèsties de la literatura universal. Cada setmana n’enviàvem un als nostres subsriptors.
Ara els presentem agrupats en un sol volum, amb un pròleg d’Adrià Pujol Cruells i diversos textos introductoris nous. També hi trobareu les fotos del concurs #ComparteixLaTevaBèstia.
Cliqueu i descarregueu-vos-el!
BUTLLETÍ #Bèstia confinada#
En temps de la primera clausura, Edicions Poncianes vam crear un butlletí digital per al confinament. Vam obrir finestres.
A cada entrega, un poeta català ens apropava un gran autor universal.
Un elenc d’escriptors d’obra imprescindible publicats en format pòster dins la col·lecció Bèsties, que ara salten del mur i se segueixen ramificant.
Una finestra oberta a grans universos creatius.
Aquí teniu els vint butlletins
(cliqueu-ne la portada per veure’ls sencers):
#1 VÍCTOR CATALÀ
a cura d’ENRIC CASASSES
#2 EMILY DICKINSON
a cura de MÍRIAM CANO
#3 WALT WHITMAN a cura
de JAUME PONS ALORDA
#4 MARGUERITE DURAS a
cura de BLANCA LLUM VIDAL
#5 MERCÈ RODOREDA a
cura de MARIA CABRERA
#6 ALBERT CAMUS a cura de
LAIA CARBONELL i FRANCESC GELONCH
#7 VIRGINIA WOOLF a
cura d’ALBA VINYES LASSO
#8 SAMUEL BECKETT a
cura de GABRIEL VENTURA
#9 INGEBORG BACHMANN
a cura d’ARNAU PONS
#10 MÀRIUS SAMPERE a cura
de MIREIA VIDAL-CONTE
#11 ARTHUR RIMBAUD a cura
de JORDI CARULLA-RUIZ
#12 ALLEN GINSBERG a
cura de GERARD CISNEROS
#13 ARTHUR CRAVAN a
cura d’ESTER XARGAY
#14 JOAN VINYOLI a
cura de JÚLIA CATALÀ
#15 GUILLAUME APOLLINAIRE
a cura de GUILLEM SERRAHIMA
#16 BLAI BONET a
cura de PAU VADELL
#17 STÉPHANE MALLARMÉ
a cura de MARC ROVIRA
#18 ANTONIN ARTAUD
a cura de VICENÇ ALTAIÓ
#19 GERTRUDE STEIN
a cura de SAM ABRAMS
#20 PIER PAOLO PASOLINI
a cura de JORDI QUER
Gràcies a la nostra distribuïdora, Xarxa de Llibres, fa uns dies vam poder participar en un esmorzar amb els llibreters d’arreu per explicar-los quins llibres volem destacar per al proper Nadal (aquestes coses es treballen amb temps… per això esmorzàvem castanyes mentre parlàvem de neules).
Des de Poncianes seguim bategant amb El nus la flor, el darrer llibre d’Enric Casasses que segueix més viu que mai. Serà a les llibreries i pensem que és un gran regal per a les tardes de llar de foc.
Parlant de foc, la nostra segona aposta és una novetat que tot just arriba a llibreries aquests dies: Encesa, l’últim poemari de Jordi Carulla-Ruiz. El nostre editor publica el seu tercer llibre i ho fa a casa. Les fotografies i el grafisme que caracteritza les nostres edicions s’ho valien!
Aquest és el vídeo que Xarxa ens va gravar i que explica més a fons les nostres apostes!
Presentem la segona edició de W, de Gabriel Ventura, en una versió ampliada que incorpora una coberta desplegable amb poemes i textos inèdits i noves imatges de Rosa Tharrats.
Una capsa trobada i un misteri. Poemes, cartes i postals que tracen la història erràtica de W, un personatge que es dedica a viatjar per ciutats de tot el món amb una estranya missió: transportar un gripau vermell. «Ja fa un mes que no existeixo», afirma en un dels poemes. Però qui és, realment, W?
Amb un tiratge més ambiciós que en la 1a edició, apostem per un autor creixent i inclassificable, de qui la crítica i els lectors n’han dit…
- «W és una proposta original, multifòrmica, explosiva i d’una ambició remarcable» Jordi Nopca
- «Un laberint fascinant» Joan Todó
- «Un relat indomable que és novel·la i poesia, llibre i artefacte. W no encaixa, i per això resisteix» Anna Pahissa
- «W expressa una pulsió existencial agònica, una asfíxia de la narració que remet a Blanchot» Albert Serra
- «Un llibre on la bellesa és essencial perquè tot sembla estar a punt de desaparèixer» Aldo Urbano
- «La W de Gabriel Ventura ens fa pensar en la A de Joan Brossa, que, contràriament, reivindicava la primera lletra de l’alfabet. No deixa de ser insòlit que ens trobem davant d’un artista que reivindica la funció terminal d’una de les últimes lletres de l’abecedari» Vicenç Altaió
Lectura d’estiu!
El meridià de París arriba a la segona edició. Perquè és un assaig que, si això és possible en un text, guanya vigència dia a dia. Llegiu-lo, si encara no ho heu fet. Nou format, mateix contingut. Ja és a llibreries!
Del capítol: ‘La línia de la memòria’«Però Verdaguer no podia imaginar quina mena de sagetes caurien unes quantes dècades més tard. Perquè el Pirineu fou, un cop més, testimoni de la guerra. Les collades que s’estenen a llevant de Roca Colom –coll de Pal, Siern, Pregon, Ares, Vernadell i Malrem– esdevingueren el pas escollit pels republicans que fugien de les tropes feixistes. Una corrua que avançava lentament, en condicions deplorables, formada per adults i criatures que lluitaven contra l’extenuació, el desànim, la fam i el fred. L’objectiu era la carena, el vessant que es resistia a aparèixer davant dels ulls. Una línia obstinada, una fita, un pas que implicava un gest a vida o mort. Corrua trista, derrotada, vençuda. Passos lents, passos extenuats enmig del glaç. I un fons llunyà de cims: enllà, sempre enllà. Quan els exiliats arribaven a la frontera, esgotats, els gendarmes francesos s’exclamaven de la misèria que veien pertot. Una gesticulació inútil, si tenim en compte que l’acollida de l’estat veí no va ser l’esperada i que molts dels fugitius van acabar en camps de concentració francesos i alemanys.» (pàg. 79). «El cert és que l’arribada dels exiliats va desbordar les autoritats franceses, les quals es van limitar a tancar-los en camps insalubres, enmig de pèssimes condicions d’allotjament i alimentació. Era la humiliació del vençut. La sensació de ser perseguit sense haver comès cap delicte. D’herois bèl·lics a pàries europeus. Els exiliats van ser desposseïts de les pertinences personals. La seva personalitat es convertí en nuesa, en número, en res. Qui podia reconèixer-se en aquells humans esgotats, desfets per mil penúries, atacats per la disenteria i el tifus? Europa, un cop més, es convertia en una paraula buida, en un mer exercici retòric al servei de l’ordre i el temor.» (pàg. 81)
Del capítol: ‘Europa s’enfonsa al mar’«Europa, a Ocata i sa Dragonera, s’enfonsa al mar. Els meridians que s’hi poden traçar són múltiples i arbitraris: de Berlín a París, de Varsòvia a Moscou, de Viena a Venècia, de Roma a Munic o d’Estocolm a Praga. Si els resseguíem trobaríem –talment de Dunkerque a sa Dragonera– algunes de les claus de la cultura Europea. Tanmateix, sempre acabaríem ensopegant amb determinats trets que la caracteritzen, més enllà de les localitzacions geogràfiques concretes. L’afany de poder, l’aniquilació i silenciament de les minories, la persecució de la diferència, els conflictes religiosos, la violència en nom de la defensa de les idees, les guerres devastadores i l’imperi del consum esdevenen artèries i meridians que creuen la societat i la història europees. Cada territori té els seus centres travessats per una línia o una altra.» (pàg. 152) «Europa es basteix des de les ruïnes dels seus errors. Encara avui la seva pretesa unió té lloc des de l’estructura momificada dels estats. Europa, enfonsada en la ignorància envers les seves arrels, no reconeix les diferències ni la totalitat de les llengües que la componen. I abomina de la història que va forjar-la tot abraçant allò que, de manera paradoxal, resulta ser profundament antieuropeu. És la paradoxa d’un conjunt de pegats que es cusen sense una consciència profunda envers el passat i sense la perspicàcia dels horitzons a compartir. Europa s’enfonsa al mar, a Ocata i a sa Dragonera.» (pàg. 156)
- Tornen les Bèsties, la nostra sèrie de pòsters literaris. Per una banda, una imatge icònica d’un autor universal. Per l’altra, un tast de la seva obra escampat pel blanc del DIN-A1.
- Rodoreda, Camus, Woolf, Dickinson, Bachmann i Víctor Català: veus contundents seleccionades pel bo i millor del panorama literari català actual.
Bèsties 15 – Emily Dickinson. 17 bellíssims poemes de la poeta més singular de les lletres nord-americanes, escollits i traduïts per Míriam Cano.
«No deixa d’aclaparar-me com algú que vivia pràcticament clausurada tingués un món interior tan ampli i es qüestionés tan profundament i lúcida el paper de les persones en el trànsit de la vida i en les possibilitats que s’oferien després de la mort.» (Del pròleg de Míriam Cano)
***
Bèsties 16 – Virginia Woolf. Una versió del relat primerenc “La marca a la paret” traduït per primer cop al català de la mà d’Alba Vinyes Lasso. Woolf en estat pur: monòleg interior i torrent de pensament en la seva cara més propera i visceral.
Ser llançats als peus de Déu completament nus! Rodolar pels prats de porrassa com paquets de paper marró rebatuts a l’oficina de correus! Amb els cabells voleiant enrere com la cua d’un cavall de curses. Sí, això sembla que expressa la rapidesa de la vida, la dilapidació i la reparació perpètues; tot tan casual, tot tan atzarós…
***
Bèsties 17 – Albert Camus. Francesc Gelonch i Laia Carbonell ens ofereixen una selecció tan breu com intensa dels Carnets, els dietaris de Camus publicats pòstumament (1962-1965).
Aquest sondroll de manantials al llarg dels meus dies. S’escorren al meu voltant, a través dels prats ensoleiats, després més a prop, i aviat tindré aquesta sonoritat dins meu, aquest manantial al cor, i aquest soroll de font acompanyarà tots els meus pensaments. És l’oblit.
***
Bèsties 18 – Víctor Català. Enric Casasses ens porta 12 poemes de quan la Víctor encara no tenia trenta anys d’edat: indòmits, insubmisos i personalíssims —i pràcticament introbables a llibreries.
Pel desert de la nit, lliure d’hipnòtics,
sens recer ni fronteres ni poblat,
sota el flagell d’un gran poder despòtic,
el pensament es llança desbocat.
***
Bèsties 19 – Ingeborg Bachmann. Arnau Pons (Premi Nacional de Traducció 2015) presenta 14 potentíssims poemes de totes les èpoques de la carrera d’Ingeborg Bachmann, que conformen la primera edició en català de l’escriptora austríaca en més de 20 anys.
Com Orfeu poso música
a la mort tocant les cordes de la vida,
i a la bellesa de la terra
i als teus ulls que administren el cel
només els sé dir coses fosques.
***
Bèsties 20 – Mercè Rodoreda. Maria Cabrera, flamant premi Carles Riba, ha seleccionat curosament set fragments de les millors obres de l’escriptora més important de la literatura catalana contemporània, que presentem acompanyats d’un bellíssim retrat de l’autora procedent de l’arxiu de Pilar Aymerich.
I mentre érem el temps, de dintre meu es va alçar una força estranya, com si m’acabessin de fer de ferro per dintre, com si la meva mare, darrera de la fornal, m’hagués fet de ferro barrejant-me amb el ferrer. I per primera vegada vaig sentir què era la força d’un noi quan es va desfent de ser criatura.
A LLIBRERIES A PARTIR DEL 3 D’ABRIL!
- En el seu segon llibre, Ventura presenta els papers perduts de W: poemes, collages, postals i cròniques d’un viatger en el temps
- A Poncianes seguim en la línia d’unió entre poesia i art amb aquest volum inclassificable, anticonvencional, alhora objecte estètic i narració literària.
Presentem W, una barreja de poesia, ficció i epístola, a cavall entre diversos gèneres i tècniques (collage, samples textuals, apropiacionisme), que parteix del recurs de la capsa trobada per arribar a una reflexió fragmentària del món que ens envolta, de la mà d’una història d’amor gens convencional.
El llibre pren el títol del seu caràcter principal, W, un personatge que es dedica a viatjar per ciutats de tot el món amb una estranya missió: transportar un gripau vermell amb poders misteriosos. W segueix cegament les ordres dels seus caps, uns éssers invisibles i totpoderosos que l’enviaran als llocs més desconeguts i remots del planeta, quasi sempre en habitacions d’hotel de mala mort. Des d’aquestes habitacions W escriu cartes, poemes i tot tipus de reflexions a Anastàsia, la seva estimada, que el lector només coneixerà a través de la veu del protagonista. Cartes, poemes i reflexions que són enviades no només des de diversos racons del globus sinó, també, pel que sembla, des d’èpoques diferents: mitjans del segle XIX, principis del XX, en ple segle XXI o, fins i tot, des del segle XXII.
Per a qui treballa W? Qui són els seus caps? Com és que W pot viatjar en el temps? Us presentem un llibre en el qual el paper del lector és fonamental: un lector-jugador que té la possibilitat de completar el sentit de la ficció a través de les pistes amagades en els poemes i en les imatges gràfiques que adjunta el llibre.
L’autor: Gabriel Ventura, entre la literatura i l’art
Gabriel Ventura (Barcelona, 1988). Llicenciat en Humanitats per la Universitat Pompeu Fabra i Màster en Estudis Comparatius de Literatura, Art i Pensament per la mateixa universitat. Ha publicat un llibre, Ignar (Edicions Poncianes, 2013) i una traducció dels poemes anglesos de Samuel Beckett (Edicions Poncianes, 2013). Ha escrit textos i articles per a revistes com Bonart, Núvol, Males Herbes, El Procés i Trevista. Alguns dels seus poemes han estat traduïts al neerlandès i publicats al diari De Morgen o han aparegut a la publicació To Ludd with love (Brusel·les-Barcelona-París, 2013). A més de la seva tasca com a escriptor, ha pronunciat ponències al MNAC, el Museu Arts Santa Mònica o el Teatre Museu Dalí. D’altra banda, ha col·laborat amb el realitzador Albert Serra com a actor i cronista a Singularity (Biennale di Venezia, 2015). És escriptor resident a Piramidón des de l’octubre de 2015.
Presentació
Dimarts, 7 de març, 19.30 h
Galeria Senda
(C/ Trafalgar 32, Barcelona)
«Estructurada de forma única, Panorames de poemes reflecteix de manera punyent la societat a la qual es dirigeix. Som davant d’una obra dissonant amb la comercialitat i que per això pot seduir-nos. Una obra al marge de qualsevol norma. Excepte la de Patchen.»
Hem presentat Panorames de poemes de la mà d’Enric Casasses a la llibreria Vitel·la, a l’Escala. Llegiu la crònica completa de l’acte a Núvol: http://www.nuvol.com/noticies/panorames-de-poemes-kenneth-patchen/
Edicions Poncianes presenta les seves dues novetats d’aquesta tardor: Poeta de les Cendres de Pier Paolo Pasolini i Panorames de poemes de Kenneth Patchen.
— Poeta de les Cendres, Pasolini. Presentació del llibre i de l’autor i lectura de poemes amb Gerard Cisneros i Jordi Carulla-Ruiz.
— Panorames de poemes, Patchen. Presentació del llibre i de l’autor i lectura de poemes amb Enric Casasses, Gabriel Ventura i Alba Vinyes. Pep Pasqual ha interpretat «Lonely Woman» al saxofon.
