21/06/2019

CRÒNICA d’El nus la flor a La impossible

Dijous 20 de juny vam celebrar-hi el solstici!

Dijous 20 de juny vam presentar El nus la flor a la llibreria La impossible. Ho vam fer en format casolà, amb la participació de l’autor, Enric Casasses, i d’Alba Vinyes, d’Edicions Poncianes.

En el caliu del petit format que ofereix la llibreria, on havíem sigut per darrer cop presentant l’Ignosi d’en Màrius Sampere, vam començar amb una conversa distesa i pausada, sense guió, per anar explicant la confecció i disseny del llibre, inspirat en les llibretes manuscrites de l’Enric, “però amb la mà experta d’un dissenyador bo, l’Eric Coll, perquè si ho hagués volgut fer jo sol hagués quedat un pastitx de tipografies diferents”.

Entre preguntes i pauses, tan característiques dels recitals d’en Casasses, vam anar llegint poemes, vam parlar dels gèneres que apareixen al llibre (aforismes, poemes curts, prosa poètica, alls crus…), de la història d’amor que el travessa, dels finals amb tocs d’humor de molts dels seus poemes, de filosofia, sociologia, teologia i “crítica de l’introspecció pura” que esquitxa el llibre, i vam desgranar algunes de les mil cares d’aquest volum que no s’acaba mai. Que es pot llegir tot seguit o saltejat (“però llavors mai tens la certesa d’haver-lo llegit tot…”).

Després, encara vam tenir el bis d’una espectadora de 3 anys que va demanar “m’expliques un poema, Enric?”, i que, després de les signatures de totes les peticions que hi va haver (“m’espero aquí asseguda”), ell va correspondre.

Així vam donar la benvinguda al solstici d’estiu, en ple centre metropolità i celebrant-ho amb tothom qui ens hi va voler acompanyar!

(<-- foto: Jordi Benavente)

Comparteix la notícia
21/06/2019

CRÒNICA d’El nus la flor a La impossible

Dijous 20 de juny vam presentar El nus la flor a la llibreria La impossible. Ho vam fer en format casolà, amb la participació de l’autor, Enric Casasses, i d’Alba Vinyes, d’Edicions Poncianes.

En el caliu del petit format que ofereix la llibreria, on havíem sigut per darrer cop presentant l’Ignosi d’en Màrius Sampere, vam començar amb una conversa distesa i pausada, sense guió, per anar explicant la confecció i disseny del llibre, inspirat en les llibretes manuscrites de l’Enric, “però amb la mà experta d’un dissenyador bo, l’Eric Coll, perquè si ho hagués volgut fer jo sol hagués quedat un pastitx de tipografies diferents”.

Entre preguntes i pauses, tan característiques dels recitals d’en Casasses, vam anar llegint poemes, vam parlar dels gèneres que apareixen al llibre (aforismes, poemes curts, prosa poètica, alls crus…), de la història d’amor que el travessa, dels finals amb tocs d’humor de molts dels seus poemes, de filosofia, sociologia, teologia i “crítica de l’introspecció pura” que esquitxa el llibre, i vam desgranar algunes de les mil cares d’aquest volum que no s’acaba mai. Que es pot llegir tot seguit o saltejat (“però llavors mai tens la certesa d’haver-lo llegit tot…”).

Després, encara vam tenir el bis d’una espectadora de 3 anys que va demanar “m’expliques un poema, Enric?”, i que, després de les signatures de totes les peticions que hi va haver (“m’espero aquí asseguda”), ell va correspondre.

Així vam donar la benvinguda al solstici d’estiu, en ple centre metropolità i celebrant-ho amb tothom qui ens hi va voler acompanyar!

(<-- foto: Jordi Benavente)

Comparteix la notícia