Tornem als llocs per recordar qui vam ser, quan hi arribàrem de bon principi.
Rellegim llibres desitjant retrobar-nos-hi.
Retrocedim per avançar d’una manera diferent i girem cua per albirar un horitzó desconegut.
Com si ens fos possible, un cop hem vist el llamp, recuperar el tro.
El Festival TRO neix amb la voluntat de crear una altra forma d’allò que ja existeix: els llibres que publica Edicions Poncianes. Vol tornar (com l’esclat d’una tronada) al textos per llegir-los altrament i confessar que en volem més (com l’eco que fa el soroll de la tempesta).
Des d’una perspectiva performàtica i coral, el festival agermana creadors que tornen als textos per fer de la literatura la cita que convoca altres disciplines: l’art, el pensament, la poesia, la música, l’humor i la dansa. El creadors convidats reinterpreten autors clàssics, descobreixen i reivindiquen referents oblidats i actualitzen autories que encara dialoguen amb nosaltres, avui.
El Festival TRO tindrà lloc els migdies de dissabte 5, 12 i 19 de novembre, a la Fundació Joan Brossa – Centre de les Arts Lliures.
Acabarem a l’hora del vermut, i el farem amb Yzaguirre.
Dissabtes 5, 12 i 19 de novembre
De 12 a 14 h
Vermut final amb Yzaguirre
Entrada gratuïta fins a completar l’aforament
5/11: SER BÈSTIA
Edicions Poncianes va començar a publicar, fa uns anys, uns pòsters on autors contemporanis de la literatura catalana traduïen, alhora que interpretaven, autors canònics. El resultat és una constel·lació de poètiques que es formulen des del present i que es trenen amb les d’avui.
“Ser bèstia” és una trobada que vol seguir indagant els vincles que uneixen alguns d’aquests autors clàssics amb creadors contemporanis. Set intervencions a partir de set poètiques. El resultat: una actualització d’autors que ens travessen, perquè la promesa es conjuga en present i la tradició és matèria de futur.
Per què és Walt Whitman clau en la creació de Cristina Morales? Què ens vol dir Marc Giró de Víctor Català? Com s’uneixen Arthur Rimabud i la cobla quan els agermana Glòria Ribera? Quins secrets de Marguerite Duras coneix només Valentín Roma? Com travessa Virginia Woolf l’escriptura d’Elisa Victoria? D’on sorgeix l’interès de Roger Pelàez per Albert Camus? I quan va descobrir Allen Ginsberg el Guillem Balart?
Guillem Balart – Allen Ginsberg
Marc Giró – Víctor Català
Glòria Ribera – Arthur Rimbaud
Cristina Morales – Walt Whitman
Roger Peláez – Albert Camus
Valentín Roma – Marguerite Duras
Elisa Victoria – Virginia Woolf
12/11: OBRIR EL CÀNON
L’escriptora estatunidenca Adrienne Rich va ser lloada, al començament de la seva carrera, per un domini formal de la construcció poètica i un lligam explícit a la tradició. Amb el temps, però, va entomar un gir polític, vital i també estètic que va marcar un abans i un després en la poètica anglòfona.
El seu gest reivindicava veus silenciades, es desmarcava del cànon i ignorava la condemna a la literatura política. Rich es va convertir en altaveu d’una escriptura que se situava al marge per repensar el centre. Una manera d’obrir el cànon, d’esventrar-lo.
Aquesta segona sessió del festival TRO, pren Rich com a pretext per demanar a diversos creadors que facin una lectura personal d’un referent silenciat de la seva disciplina. Una excusa per descobrir veus desconegudes, reivindicar-ne la importància, reprendre el seu llegat i, al final, celebrar la redescoberta amb un DJ set i l’hora del vermut.
Pol Guasch + Ada Bruguera – literatura
Fina Birulés – filosofia
Kelly Lua (Tinta negra) – poesia
Miquel Missé – activisme
Aimar Pérez Galí – dansa
Maguette Dieng (Jokkoo Collective) – música electrònica
+ DJ set final de Maguette Dieng
19/11: TORNAR A PASOLINI
Polèmic i disruptor, contra el seu temps i el temps a venir, Pasolini ha deixat un llegat difícil de calcular a l’hora de concebre la classe obrera, la força de l’art, el cinema social i realista, la poesia experimental, l’interès filològic o la vida que es trena, irremeiablement i volguda, a la creació.
Pasolini va admirar la inclinació dialogada i popular de Lorca, va tornar i retornar a Kavafis, feia estudiar Machado als seus alumnes i parlava de Rimbaud com la lectura fonamental de la seva vida. El llamp abans del tro: els ídols també tenen ídols.
Celebrant el seu centenari, és inevitable preguntar-nos què queda d’ell avui. En la darrera sessió del festival, dues escriptores conversaran sobre la continuació del seu llegat; dos artistes musicaran en directe un muntatge audiovisual inèdit a partir dels seus films; i, finalment, amb humor intel·ligent, un monòleg revisarà les entrevistes sobre amor i sexualitat que Pasolini va rodar a Comizi d’amore.
Gabriela Wiener + Layla Martínez (escriptores) – conversa
Carles Viarnès + Sara Fontán (músics) + Núria Giménez Lorang (directora) – concert audiovisual
Ana Polo (humorista) – monòleg a partir de Comizi d’amore
Un projecte d’Edicions Poncianes i la Fundació Joan Brossa – Centre de les Arts Lliures
Comissariat per La Sullivan
