Bèsties 10. Artaud

Antonin Artaud
2015
11.00
ISBN: 978-84-7226-981-1

11.00


13 pinyols astrals són tretze creacions d’Antonin Artaud extretes dels dos poemaris més importants que escrigué, El Llombrígol dels llimbs i El Pesa-Nervis (1925), com a mostra de l’estil divers i inclassificable de l’autor marsellès ja en la seva arrencada literària. En la seva poesia, Artaud surt del jo i va molt més enllà, volent abarcar la consciència del mal que genera la societat als individus, un fet que patí en pròpia pell en la seva relació amb el surrealisme i André Breton. Els versos i les proses que ha seleccionat Edgar Alemany, lector devot del poeta, mostren la pressió i la censura del llenguatge que segons el poeta imposa la societat des d’un altre llenguatge totalment trencador. Inventor de l’art total, Artaud és críptic, metafísic i alhora d’una claredat que trascendeix la lírica per anar directament a la consciència del lector.

Antonin Artaud (1896-1948), poeta, dramaturg, assagista, actor i director de teatre francès, una de les figures claus de l’avantguarda del segle XX i un dels pares del teatre contemporani. El 1932 escriu Teatre de la crueltat, manifest que juntament amb El teatre i el seu doble (1938) o Heliogàbal (1934) funda les bases del drama avantguardista. Boig i vagabund, al final de la seva vida passà més de deu anys internat en manicomis. Poc abans de morir es va publicar una de les seves obres més famoses, Van Gogh, suïcidat per la societat (1947).

Edgar Alemany (Castell, Menorca, 1989) és poeta i músic. Té publicats dos llibres: Calidoscopi (El gall editor, 2007) i Funàmbuls de llum (Viena, 2009) i una plaquette titulada Hi ha el dau amb porta (Gnurf, 2012). Ha traduït al francès als Cahiers artaud nº 2 un poema seu titulat Així cau (Éditions les Cahiers, 2014) i actualment viu a París on estudia interpretació relacionada amb la figura d’Artaud.

***

Bèsties és una col·lecció de pòsters que combinen poesia i imatge d’autors reconeguts de la literatura universal. Una tria de fragments –pòstums, inèdits, oblidats– per part dels traductors, poetes catalans actuals, es presenten en un format trencador que defuig la parcel·lació paginada per projectar en un sol espai el sentit unitari dels poemes. Cada pòster va acompanyat d’una portada que inclou un pròleg del traductor, que contextualitza la tria i situa l’autor.