I llavors em va dir. Un nou concepte del Tarot
24.00€
Aquest llibre és una relació d’una mèdium i un poeta. D’Amor Estadella, una dona de vuitanta-sis anys, i un Oriol Sauleda, un jove de vint-i-nou que es troben i parlen. Ella ha estudiat l’art de llegir les cartes del Tarot i l’exerceix des de fa molts anys. D’una manera planera, explica les cartes com un camí vital que tothom recorre, amb fortaleses i impediments, superacions i caigudes. I va teixint una saviesa acumulada que va molt més enllà de les cartes per arribar a tots els racons de la vida, ja que aquestes pàgines són un testimoni de tota l’experiència que ha anat acumulant al llarg de la seva vida.
El llibre conté un pròleg de Pilar Bonet que el situa dins la tradició catalana del Tarot i l’esoterisme, connectant-lo amb altres dones mèdium com Josefa Tolrà o Madge Gill (Pilar Bonet ha comissariat l’exposició Dones visionàries i revolta espiritual, que actualment és al MNAC) i amb poetes que s’han apropat a l’invisible com Joan Brossa (amic d’Estadella), Miquel Bauçà o Joan Miró.
Després de la presentació que ens fan els dos autors, l’un de l’altra, segueix amb una descripció dels 22 Arcans Majors del Tarot, que Estadella ha repensat i actualitzat tot redibuixant-los i canviant-los el nom. A més, diversos apartats complementen els conceptes clau del Tarot i es presenten dos exemples de tirades de cartes per tal que el lector pugui exercir-la. Es tanca el llibre amb un epíleg de Jordi Quer, editor.
El llibre es completa amb la baralla de cartes dels 22 Arcans Majors dibuixats per Amor Estadella, que s’obsequia a tothom qui el compri:
Els autors
Amor Estadella Puigvert. Va començar pintant i brodant, més tard va practicar la cartomància i la lectura de les mans. No concep la màgia i l’art en fulls separats, la seva vida és una recerca constant de tot allò que ultrapassa la realitat per tal de trobar resposta a les incògnites personals. S’endinsà en el món cultural dels anys seixanta i setanta i féu amistat amb Brossa i Bauçà, entre altres. Decidí fugir del focus mediàtic i marxar als Pirineus fa més de quaranta anys, per no perdre la seva veritat.
Oriol Sauleda Regada. N’hi diuen poeta. El pols popular del seu vers li permet captivar aquell que l’escolta, amb indiferència dels llibres que té al prestatge. El seu fer és oral no pas perquè ignori l’escriptura o la tradició, sinó perquè la poesia és un doll desbocat que li neix i l’apropa a la veritat dels infants. Té una mirada polièdrica sobre el fet poètic que es veu als seus llibres: El Paller (2017), Llumeneres (2021) o aquest I llavors em va dir (2023).
Què n’han dit?
Entrevista a fons als autors. Diari Núvol (Joan Burdeus):
