Panorames de poemes

18.00€

Si agafeu inadvertidament amb la mà un pot que bull, la reacció instintiva és obrir la mà de manera que el pot salta i el líquid bullint ho esquitxa tot, però si amb un esforç extrem de la voluntat aguanteu la cremada fins a deixar el pot dret en lloc segur, tindreu una idea del que fa Kenneth Patchen (Ohio 1911 – Califòrnia 1972) amb la seva obra. Les dues noveŀlasses que va escriure durant la 2a guerra mundial (The Journal of Albion Moonlight i Sleepers Awake) li esclaten a les mans però la seva voluntat d’art no li permet deixar-les anar fins que les té acabades, artefactes que bateguen carregats de dinamita escandalitzada i dolorosa i trenca-esquemes (artístics i dels altres).

Els seus quasi quaranta llibres, la majoria de poesia, cap d’ells en vers tradicional, van tots dedicats a Miriam, del primer a l’últim. Els darrers 13 anys de la seva vida, per un problema d’espinada agreujat per una operació mal feta, els passa al llit i patint. En aquesta època fa poemes-quadro, que no són poemes pintats ni pintures escrites sinó un gènere nou en què l’escriptura i la pintura fan una sola llengua.

L’arquitectura dels Panorames de poemes (Poemscapes, 1958) no s’assembla a la de cap altre llibre seu. Cada pàgina són 4 poemets en prosa que en conjunt formen un panorama, tant si entre ells hi ha relacions visibles com si no. L’enteniment llullià amb què Patchen sap de la importància central de la bellesa del món és inseparable de l’atac violent i virulent contra la imbeciŀlitat humana dels amos. El sentiment de l’absurditat possible de tot plegat el duu a una metafísica desolada i emocionant com un part a la intempèrie. Amb tot i això, el seu sentit de l’humor és de primera. Com la commoció de l’emoció lírica.

Ha quedat relegat perquè ni els mitjans acadèmics ni els de masses han pogut convertir-lo en un producte, però és un dels grans autors del XX nord-americà. El primer, segons Henry Miller. El poeta que Charlie Parker duia a la butxaca. Va fer recitals acompanyat de Charlie Mingus i el seu grup. Bob Dylan té imatges i atmosferes clarament patchenianes. Quan vol, és l’autor més dur de pelar. I té poemes d’amor dels més bonics que puguis veure. Una terra de meravelles rica, divertida i estremidora, a la banda d’aquí del mirall.