Oriol Sauleda Regada (Sant Pol de Mar, 1993).

N’hi diuen poeta perquè els prejudicis del món intel·lectual marquen que ‘joglar’ o ‘bufó’ serien un menyspreu cap a la seva figura. El pols popular del vers de Sauleda, místic però arran de pell, d’ocurrències juganeres i a la vegada fondes, li permet captivar aquell que l’escolta, amb indiferència dels llibres que té al prestatge. El seu fer és oral no pas perquè ignori l’escriptura o la tradició, sinó perquè la poesia és un doll desbocat que li neix i l’apropa a la veritat dels infants.

La seva obra és la de les nits psicodèliques on el recitar esdevé un acte catàrquic, de comunió. La seva vida passa a través de la poesia i l’empeny a envoltar-se de músics, pallassos, activistes, cuiners… i a pouar-ne el que els fa especials. Una mirada polièdrica sobre el fet poètic que es veu als seus llibres: El Paller (2017), Llumeneres (2021) o el que teniu entre mans.

Foto: (c) Marina Miguel