«Difàcil prové d’un dinar i d’una trucada telefònica que va obrir una comporta. Prové de rellegir les llibretes més llunyanes, les que hi ha darrere de La bandera liberiana i del Mirall negre. Prové, també, de rellegir les llibretes que estaven encara sense estrenar, on s’hi amagaven tot de poemes que estaven encara per fer.»

L'entrada Difàcil ha aparegut primer a Edicions Poncianes.

El llibre conté un pròleg de Pilar Bonet que el situa dins la tradició catalana del Tarot i l’esoterisme, connectant-lo amb altres dones mèdium com Josefa Tolrà o Madge Gill (Pilar Bonet ha comissariat l’exposició Dones visionàries i revolta espiritual, que actualment és al MNAC) i amb poetes que s’han apropat a l’invisible com Joan Brossa (amic d’Estadella), Miquel Bauçà o Joan Miró.

Després de la presentació que ens fan els dos autors, l’un de l’altra, segueix amb una descripció dels 22 Arcans Majors del Tarot, que Estadella ha repensat i actualitzat tot redibuixant-los i canviant-los el nom. A més, diversos apartats complementen els conceptes clau del Tarot i es presenten dos exemples de tirades de cartes per tal que el lector pugui exercir-la. Es tanca el llibre amb un epíleg de Jordi Quer, editor.

El llibre es completa amb la baralla de cartes dels 22 Arcans Majors dibuixats per Amor Estadella, que s’obsequia a tothom qui el compri:

A més, la 3a edició del llibre inclou un codi QR (i un enllaç) per accedir al nostre canal de Youtube i sentir els sonets de l’Oriol Sauleda recitats per ell mateix. També els trobareu aquí: https://bit.ly/elsarcansdeloriolsauleda

Els autors
Amor Estadella Puigvert. Va començar pintant i brodant, més tard va practicar la cartomància i la lectura de les mans. No concep la màgia i l’art en fulls separats, la seva vida és una recerca constant de tot allò que ultrapassa la realitat per tal de trobar resposta a les incògnites personals. S’endinsà en el món cultural dels anys seixanta i setanta i féu amistat amb Brossa i Bauçà, entre altres. Decidí fugir del focus mediàtic i marxar als Pirineus fa més de quaranta anys, per no perdre la seva veritat.

Oriol Sauleda Regada. N’hi diuen poeta. El pols popular del seu vers li permet captivar aquell que l’escolta, amb indiferència dels llibres que té al prestatge. El seu fer és oral no pas perquè ignori l’escriptura o la tradició, sinó perquè la poesia és un doll desbocat que li neix i l’apropa a la veritat dels infants. Té una mirada polièdrica sobre el fet poètic que es veu als seus llibres: El Paller (2017), Llumeneres (2021) o aquest I llavors em va dir (2023).

Què n’han dit?
Entrevista a fons als autors. Diari Núvol (Joan Burdeus):

L'entrada I llavors em va dir. Un nou concepte del Tarot ha aparegut primer a Edicions Poncianes.

Està format pels textos poètics d’un rèquiem escrit per Juana Dolores, dos textos literaris de l’autora que situen la gestació del text i reflexionen sobre l’art de l’escriptura, un epíleg del compositor Marc Migó i un bloc final de 21 creacions fotogràfiques realitzades pel fotògraf Román Yñán i l’artista Rosa Tharrats, col·laboradors habituals del director de cinema Albert Serra.

Un llibre que no deixarà indiferent cap català.

El text ha estat musicat per Marc Migó i interpretat pel Cor Canta i l’orquestra Terrassa 48 a l’Auditori de Barcelona el passat 5 de març.

L'entrada i si una nació desfilant per una catifa vermella ha aparegut primer a Edicions Poncianes.

En aquest poemari no renega del món líric, ni el de la cançó, ja que formen part de la seva identitat, i se’l qüestiona, però ara sembla haver trobat una nova veu, un nou camí sense mai final, combinant preguntes filosòfiques amb possibles respostes poètiques, sobre l’amor, la seducció, el pensament, el mot, l’amistat i la malaltia.

El llibre s’endinsa en el seu millor context que la vertebra; les amistats, la poesia, la filosofia i la cançó. La seva nova melodia poètica té forma d’aforisme, sovint de silenci i de pregunta. No deixa de dialogar amb la seva obra i hi ha una constant insistència per descobrir el camí del mot, de la cançó, de l’amor i de la salut.

Aquí podràs veure el booktràiler del llibre:

Biografia de l’autora
Ivette Nadal (Granollers, 1988) és cantautora i poeta. A 17 anys puja als escenaris sempre combinant la poesia i la cançó. Els seus disos i concerts i la col·laboració amb músics com Manolo Garcia, Pascal Comelade i Caïm Riba avalen una sòlida trajectòria musical on poesia i cançó els entén com a dos mateixos aspectes del camp de la creació, per això els seus concerts estan farcits de poemes i cites també filosòfiques.

Ha publicat Camí privat (2008), Arbres, mars i desconcerts (2017), L’àngel i la infermesa del pensament (2020). El seu treball discogràfic més vinculat amb el món poètic és Mestres i amics, on posa música a l’obra de poetes catalans contemporanis (2012). I la darrera proposta poètica-musical més radical que ens ha presentat és En nom de la ferida (2020), disc fet a quatre mans amb Pascal Comelade.

L'entrada Camí del text ha aparegut primer a Edicions Poncianes.

Segons l’autor, «aquest llibre és un moment vital d’uns pocs anys convertit en visió global de tot, és un poema del món que va agafant totes les formes i tons i estats d’ànim… i tan aviat parla de l’amor o relació íntima, com de la natura i la ciutat, i es planteja les preguntes filosòfiques i metafísiques, i fa assaig i crítica i sàtira i sarcasme de les coses i de les opinions literàries i vitals, i per això té forma de vers, de poesia en prosa, a vegades d’assaig, d’aforisme també molt, i gairebé també de petites narracions. El conjunt és un mosaic de trencadís que reconstrueix tot un món: el món, amb un estil que va del realisme més elema, (tocant de peus a terra, sí, però el terra què és? on és?)».

Enric Casasses va rebre el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes el 2020.

L'entrada El nus la flor ha aparegut primer a Edicions Poncianes.

Una de les més antigues ficcions humanes, que ens ha arribat en forma de tauletes d’argila en escriptura cuneïforme provinents de l’antiga Mesopotàmia.  Les primeres versions de l’obra es remunten a Sumèria fa 4.000 anys.  Els grans clàssics són aquells que assumeixen totes les visions futures que encara han d’arribar, i aquest sens dubte ho fa.

Hi trobareu l’aspiració de Guilgameix, rei de la ciutat sumèria d’Uruk, i el seu amic Enkidu d’abraçar la vida amb tota la seva plenitud. El rei, que ha desafiat els propis déus per deixar petja i ser eternament recordat, es veu abocat a vagar per la vida, buscant-ne el sentit.

Guilgameix necessita comprendre, i per això vol aturar el temps, i tot el viatge que fa perseguint la vida que se li escapa acaba sent la vida mateixa, la seva vida que es va escolant. Només quan és vell, i torna altra cop cap a casa, comprèn aquesta realitat, l’accepta i es reconeix a si mateix com un vell que ha viscut la vida intentant atrapar-la.

La versió que publiquem de l’obra, feta per Jeroni Rubió Rodon, està pensada per arribar a un públic ampli, tant per al qui va escoltar-la en la seva representació al Grec com per al lector que ho farà en paper. A diferència de les edicions acadèmiques, adapta l’argument per tal de facilitar-ne la lectura.

Pròleg d’Oriol Broggi.
Plec d’11 fotografies a tot color de la representació al Grec.

Mira’t el booktràiler

Què n’ha dit, la premsa?

L’Irradiador d’iCat · David Guzmán
https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/lirradiador/guilgameix-rei-duruk/audio/1113712/

L’illa de Maians · Bernat Dedéu, Míriam Cano i Esteve Plantada
#53 El poema de Guilgameix, rei d’Uruk
https://podcasts.apple.com/cy/podcast/53-el-poema-de-guilgameix-rei-duruk/id1539059515?i=1000541513253&l=el

AraBalears · Jordi Nopca
La sorprenent història de com la tauleta de Guilgameix ha tornat dels Estats Units a l’Iraq
https://www.arabalears.cat/cultura/sorprenent-historia-tauleta-guilgameix-tornat-dels-estats-units-l-iraq_1_4128516.html

AraLlegim · Marina Espasa
Guilgameix fa escala a Barcelona
https://llegim.ara.cat/opinio/guilgameix-escala-barcelona_129_4134884.html 

Guilgameix i el goig del relat

https://www.catorze.cat/biblioteca/guilgameix-rei-duruk-166238/

Diari Núvol · Genís Poch
https://www.nuvol.com/llibres/el-poema-de-guilgameix-rei-duruk-201181

Diari de Girona · Carles Duarte
https://www.diaridegirona.cat/opinio/2021/11/14/poema-guilgameix-rei-d-uruk-59504108.html

El Segre · Carles Duarte
https://www.segre.com/noticies/opinio/a_estones/2021/11/14/el_poema_guilgameix_152465_1130.html

L'entrada El poema de Guilgameix, rei d’Uruk ha aparegut primer a Edicions Poncianes.

En el primer assaget, Casasses repassa l’única peça “religiosa” de Paganini, i a través del vers ens condueix pels diversos moviments de l’obra, amb canvis d’intensitat i de melodia. Alhora, fa un repàs per la vida del compositor italià i pel seu temps.

En el segon, trobem una visió molt personal de Gaudí i de la influència que ha tingut en el poeta català. Els versos de Casasses estan esquitxats per notes de Gaudí que ens apropen el personatge i ens en descobreixen aspectes creatius que potser no són tan coneguts.

Finalment, el tercer és un passeig per la sardana “amb el porró en fresc” de Josep Blanch i Reynalt, on s’hi entremescla una reflexió sobre les tradicions de les classes populars que mica en mica es van perdent, la figura del sardanista i les diverses peces que va compondre, tot acompanyat de fotografies antigues i alguna partitura.

El llibre té una enquadernació peculiar: cada assaget té una amplada diferent, de manera que es crea una escala de tres amplades de pàgina, coincidint amb el canvi d’assaget. Dos dels assagets estan escrits sense majúscules perquè Casasses hi declara: «mentre el judici contra els jordis cuixart i sànchez no sigui anul·lat només escriuré en minúscules.»

QUÈ N’HAN DIT?

L’Irradiador d’ICAT, 3/11/20
Els “assagets” d’Enric Casasses
Conversa de David Guzman amb l’autor:

Revista La Lectora, 13/10/20
Epicuris espuris
Crítica literària de Gerard Cisneros:

La Llança (El Nacional), 13/10/20
Enric Casasses: “La poesia és un joc d’equip”
Ressenya de Joan Safont Plumed.

El Temps de les Arts, 27/9/20
Els assagets d’en Casasses
Crítica literària completa d’en Pere Antoni Pons.

Catorze.cat, setembre 2020
Paganini escoltat per Casasses
Tast editorial de l’obra:

Els experts · ICAT, 17/9/20
Lluís Ruiz recomana Assagets i Pitó.

L’AUTOR EN PRIMERA PERSONA:

Diari ARA, 10/10/20
Enric Casasses: “Abans teníem una civilització. Ara tenim un imperi”
Entrevista d’Antoni Bassas al poeta:

Àrtic · Betevé, 15/10/20
Resum del Barcelona Poesia
Recital a la Biennal del Pensament i petita entrevista:

Catorze.cat, octubre 20
Enric Casasses: «De l’anar fent no en dic sobreviure, sinó viure»
Conversa de Gemma Ventura amb el poeta.

Diari Núvol, 4/9/20
Enric Casasses, versos d’honor
Entrevista de Bernat Puigtobella.

Acte inaugural, Setmana del Llibre en Català, 3/9/20
Intervenció d’Enric Casasses
(minut 32:45)

PREMI D’HONOR DE LES LLETRES CATALANES:

Òmnium Cultural, 21/10/20
Vídeo resum de l’acte d’entrega:

Diari Núvol · Glossa de Bel Olid:
«Casasses no casasseja»

Notícies 324 · resum de l’entrega:
Casasses converteix en un recital poètic
la cerimònia d’entrega del Premi d’Honor

Diari Núvol · Article sobre l’entrega
Casasses a la taula dels grans

L'entrada assagets ha aparegut primer a Edicions Poncianes.

En el llibre, una serp antiga guarda el lloc i el seu ull és una font oracular i murmuriosa. La serp només té tractes amb pastors a la ventura i ramats suculents. Fins que arriba el déu arquer i la mata. Així, amb el vessament de la sang del monstre i una consegüent purificació, queda fundat l’oracle de Delfos.

Guim Valls reflexiona sobre el fet que sempre s’atribueix al déu la part de glòria i el fet d’haver donat als homes un espai des d’on poder copsar entre línies els misteris del destí; i els proposa endinsar-nos un moment en l’ull anterior, el de la serp, que és d’on prové el poder que el déu va cobejar i va fer-se seu.

El llibre té una coberta texturitzada que imita la pell d’una serp, i que el lector podrà percebre quan remeni el llibre a les llibreries.

QUÈ N’HAN DIT?

La Lectora, 23/02/21
Cinc notes ràpides després de llegir Pitó de Guim Valls
Crítica literària de Jaume Coll Mariné.

Núvol, 21/12/20
El nen blau i la serp de l’abisme
Article de Genís Poch i Cassola.

El Temps de les Arts, 11/10/20
L’eloqüència de la serp i una reflexió prèvia
Crítica literària de Pere Antoni Pons.

Llibreria Documenta
Avui parlem de Pitó
Recomanació de llibreter; motius per llegir-lo:

Diari Núvol, 24/09/20
Què muda la serp?
Ressenya de Pol Guasch:

Els experts · ICAT, 17/9/20
Lluís Ruiz recomana Assagets i Pitó.

Catorze.cat, 2020
Parla la serp, parla Pitó
Tast editorial del llibre.

L’AUTOR EN PRIMERA PERSONA

Diari Núvol, 18/9/20
Entrevista a l’autor
Guim Valls explica el seu nou llibre:

Presentació a L’Horiginal Poesia, setembre 2020
Guim Valls recita amb:
Nicomedes Mendes, Raquel Santanera i Maria Sevilla:

Recital al festival Poesia i +, juliol 2020
Canet · organitza: Fundació Palau i Fabre
Guim Valls situa el mite i recita íntegrament el poemari:

L'entrada Pitó ha aparegut primer a Edicions Poncianes.

L'entrada Ícar ha aparegut primer a Edicions Poncianes.

Els seus quasi quaranta llibres, la majoria de poesia, cap d’ells en vers tradicional, van tots dedicats a Miriam, del primer a l’últim. Els darrers 13 anys de la seva vida, per un problema d’espinada agreujat per una operació mal feta, els passa al llit i patint. En aquesta època fa poemes-quadro, que no són poemes pintats ni pintures escrites sinó un gènere nou en què l’escriptura i la pintura fan una sola llengua.

L’arquitectura dels Panorames de poemes (Poemscapes, 1958) no s’assembla a la de cap altre llibre seu. Cada pàgina són 4 poemets en prosa que en conjunt formen un panorama, tant si entre ells hi ha relacions visibles com si no. L’enteniment llullià amb què Patchen sap de la importància central de la bellesa del món és inseparable de l’atac violent i virulent contra la imbeciŀlitat humana dels amos. El sentiment de l’absurditat possible de tot plegat el duu a una metafísica desolada i emocionant com un part a la intempèrie. Amb tot i això, el seu sentit de l’humor és de primera. Com la commoció de l’emoció lírica.

Ha quedat relegat perquè ni els mitjans acadèmics ni els de masses han pogut convertir-lo en un producte, però és un dels grans autors del XX nord-americà. El primer, segons Henry Miller. El poeta que Charlie Parker duia a la butxaca. Va fer recitals acompanyat de Charlie Mingus i el seu grup. Bob Dylan té imatges i atmosferes clarament patchenianes. Quan vol, és l’autor més dur de pelar. I té poemes d’amor dels més bonics que puguis veure. Una terra de meravelles rica, divertida i estremidora, a la banda d’aquí del mirall.

L'entrada Panorames de poemes ha aparegut primer a Edicions Poncianes.