• Tornen les Bèsties, la nostra sèrie de pòsters literaris. Per una banda, una imatge icònica d’un autor universal. Per l’altra, un tast de la seva obra escampat pel blanc del DIN-A1.
• Rodoreda, Camus, Woolf, Dickinson, Bachmann i Víctor Català: veus contundents seleccionades pel bo i millor del panorama literari català actual.

Bèsties 15 – Emily Dickinson. 17 bellíssims poemes de la poeta més singular de les lletres nord-americanes, escollits i traduïts per Míriam Cano.

«No deixa d’aclaparar-me com algú que vivia pràcticament clausurada tingués un món interior tan ampli i es qüestionés tan profundament i lúcida el paper de les persones en el trànsit de la vida i en les possibilitats que s’oferien després de la mort.» (Del pròleg de Míriam Cano)

***

Bèsties 16 – Virginia Woolf. Una versió del relat primerenc “La marca a la paret” traduït per primer cop al català de la mà d’Alba Vinyes Lasso. Woolf en estat pur: monòleg interior i torrent de pensament en la seva cara més propera i visceral.

Ser llançats als peus de Déu completament nus! Rodolar pels prats de porrassa com paquets de paper marró rebatuts a l’oficina de correus! Amb els cabells voleiant enrere com la cua d’un cavall de curses. Sí, això sembla que expressa la rapidesa de la vida, la dilapidació i la reparació perpètues; tot tan casual, tot tan atzarós…

***

Bèsties 17 – Albert Camus. Francesc Gelonch i Laia Carbonell ens ofereixen una selecció tan breu com intensa dels Carnets, els dietaris de Camus publicats pòstumament (1962-1965).

Aquest sondroll de manantials al llarg dels meus dies. S’escorren al meu voltant, a través dels prats ensoleiats, després més a prop, i aviat tindré aquesta sonoritat dins meu, aquest manantial al cor, i aquest soroll de font acompanyarà tots els meus pensaments. És l’oblit.

***

Bèsties 18 – Víctor Català. Enric Casasses ens porta 12 poemes de quan la Víctor encara no tenia trenta anys d’edat: indòmits, insubmisos i personalíssims —i pràcticament introbables a llibreries.

Pel desert de la nit, lliure d’hipnòtics,
sens recer ni fronteres ni poblat,
sota el flagell d’un gran poder despòtic,
el pensament es llança desbocat.

***

Bèsties 19 – Ingeborg Bachmann. Arnau Pons (Premi Nacional de Traducció 2015) presenta 14 potentíssims poemes de totes les èpoques de la carrera d’Ingeborg Bachmann, que conformen la primera edició en català de l’escriptora austríaca en més de 20 anys.

Com Orfeu poso música
a la mort tocant les cordes de la vida,
i a la bellesa de la terra
i als teus ulls que administren el cel
només els sé dir coses fosques.

***

Bèsties 20 – Mercè Rodoreda. Maria Cabrera, flamant premi Carles Riba, ha seleccionat curosament set fragments de les millors obres de l’escriptora més important de la literatura catalana contemporània, que presentem acompanyats d’un bellíssim retrat de l’autora procedent de l’arxiu de Pilar Aymerich.

I mentre érem el temps, de dintre meu es va alçar una força estranya, com si m’acabessin de fer de ferro per dintre, com si la meva mare, darrera de la fornal, m’hagués fet de ferro barrejant-me amb el ferrer. I per primera vegada vaig sentir què era la força d’un noi quan es va desfent de ser criatura.

A LLIBRERIES A PARTIR DEL 3 D’ABRIL!