Arthur Rimbaud (França, 1854-1891). Educat a la França del Segon Imperi, viurà des de la pell d’un adolescent el desastre de la guerra franco-prussiana i la posterior insurrecció de la Comuna de París l’any 1871 i escriurà la millor poesia del seu temps entre els 16 i els 21 anys. Després abandonarà la literatura. Viu en la França de la darrera part del XIX, que ja ha tastat Hugo i Baudelaire i que segueix sent la gran potència cultural del món, amb una capital on es creen totes les idees sobre el progrés des de la il·lustració de principis del XVIII.

Gabriel Ventura (Barcelona, 1988). Bachelor in Humanities by the Universitat Pompeu Fabra, Barcelona. He has published the poetry collection Ignar (Edicions Poncianes, 2013), a translation of Samuel Beckett’s poetry (Edicions Poncianes, 2013) and, more recently, the book W, a catch-all volume halfway between narrative and poetry. His articles have appeared in cultural journals and magazines such as Bonart, Núvol or Males Herbes. Some of his poems have been translated into Dutch and published in the newspaper De Morgen, or have been part of the fanzine To Ludd with Love (Brussels-Barcelona-Paris, 2013). He has worked with film director Albert Serra as an actor and chronicler in Singularity (2015), and as assistant of artist and fashion designer Rosa Tharrats. He is writer-in-residence at PIRAMIDÓN since October 2015.

Diana Sanz. Doctora en Filologia Hispànica per la Universitat de Barcelona i en Lletres i Ciències Humanes per la Universitat de Marseille-Aix-en-Provence (2008). Les seves línies de recerca se centren principalment en la crítica literària, les relacions entre les literatures catalana i castellana, i l’estudi de la recepció i l’impacte de les literatures estrangeres a Catalunya i Espanya. Ha impartit classes de literatura, llengua i traducció a La Sapienza de Roma. Entre les seves publicacions cal assenyalar Bourdieu después de Bourdieu (Arco Libros, 2014) i la seva tesi Recepción de la literatura española en la prensa barcelonesa de la Segunda República (FUE, 2009).

Màrius Sampere (Barcelona, 1928) és poeta. Amb el seu primer recull, L’home i el límit, guanya el premi Carles Riba de l’any 1963, però el llibre no surt publicat fins l’any 1968. Durant les dècades dels setanta i els vuitanta guanya diversos guardons, com el Recull-Maria Ribas i Carreras de poesia o el Miquel de Palol. Publica regularment poesia, i a partir de la dècada de 1990 i principis del 2000 la seva obra rep el reconeixement del públic i de les institucions, amb premis com el Crítica Serra d’Or per Subllum (2000), o el Premi de la Crítica, el Ciutat de Barcelona i el Nacional de Cultura per Les imminències (2002), el recull que li ha donat una major projecció pública. El 2010 és reconegut amb el Premi Jaume Fuster dels escriptors en llengua catalana. També ha publicat la novel·la El gratacel (2010) i els reculls de proses Pandemònium, o la dansa del si mateix (2008) i L’escala de cargol (2014).

Joan Vinyoli (Barcelona, 1914-1984) was a Catalan poet. His interest in the poetic art of Carles Riba and his admiration for Rainer Maria Rilke shaped his lyric poetry, as did the influence of German Romanticism and Postsimbolism. With a clear connection between his life experience and his poetic works, in his poems we see a clear sense of mysticism and a deep reflection on the issue of faith. Widespread recognition came in the seventies, with the publication of Tot és ara i res. Up until 1984 he published regularly and recieved several accolades: Lletra d’Or award 1974, Critics’ award for Catalan poetry 1976 and 1984, Creu de Sant Jordi 1976 and five Serra d’Or Critics’ awards.

Enric Casasses i Figueres (Barcelona, 1951), poeta d’obra inclassificable i genuïna, trobador contemporani, narrador i dramaturg. Traductor eventual i recuperador de textos oblidats.
Fill intel·lectual de la Barcelona dels últims anys del franquisme, on té una activa presència en el marc de la contracultura, Enric Casasses comença a ser reconegut entre lectors i crítica a l’inici dels anys noranta. Fins avui, té més de 25 llibres de poemes i ha obtingut diversos premis per: No hi érem (Premi de la Crítica el 1993), Calç (Premi Carles Riba 1996), Plaça Raspall (Premi Joan Alcover el 1998), i el Premi Nacional de Cultura de Literatura l’any 2012, entre d’altres.
La seva poesia beu de diverses fonts i segueix corrents diferents. Sempre amb el tret propi de l’oralitat, Enric Casasses és un gran coneixedor de les més variades tradicions: des de la poesia trobadoresca a la poesia surrealista i el moviment dadà, del Renaixement i el Barroc a la cultura underground i la psicodèlia.
Traductor de Conan Doyle, Nerval, Blake i Max Jacob entre molts d’altres, prologuista de diverses obres literàries, dramaturg eventual i col·laborador en tres produccions discogràfiques, de les quals la més coneguda és la que fa amb Pascal Comelade l’any 2006, La manera més salvatge.
Antologat, traduït, articulista tenaç, Enric Casasses és el fundador d’una certa manera de fer poesia a la literatura catalana i d’entendre la literatura.
(extret del web de l’AELC)

Ingeborg Bachmann (Klagenfurt, 1926 – Rome, 1973) was an Austrian writer, philosopher by traning, best known for her poetry collections and collaborations. She completed her doctorate with a thesis on Heidegger’s existentialism and was in touch with the famous German literary circle Gruppe 47, alongside Paul Celan, Günter Grass and Siegfried Lenz, among others. Posthumously, her work has enjoyed critical and academic recognition, especially because of the interest that her feminist discourse generates.

Albert Camus (Mondovi, 1913 – Villeblevin, 1960), French writer and philosopher, Nobel Prize in Literature (1957) and one of the main figures of the existentialist movement, which was decisive in the evolution of literature and thinking in the 20th century —even if he himself rejected any ideological association with the movement. Despite being born an Algerian, it was when he settled in Paris in 1940 that, guided by Jean-Paul Sartre, he kickstarted his career as a writer. Among many works —essays as well as novels and fiction—, his most accomplished were the novel The Stranger (1942), the essay The Myth of Sisyphus (1942), and the plays Caligula (1944) and The Misunderstanding (1944). Camus was also actively involved in politics: his views were close to anarchism and communism and he was a member of the French Resistance during the Nazi occupation of Paris. He died at the age of 46 in a car accident.

Víctor Català (L’Escala, 1869-1966) was the pen name used by Caterina Albert i Paradís. A central figure in Catalan modernisme and, by extension, in 20th century Catalan literature, Català standed out because of her narrative prowess and an incisive style, which was a reflection of her original and independent character, as evidenced in her short stories (Drames rurals, 1902) and in the acclaimed novel Solitud, one of the most universal works in Catalan literature. She led a reclusive life in her Empúries home, and continued writing and publishing after the dissolution of the Noucentisme movement: some scattered works in the 1920s and a string of prose and short story collections in the 1940s and 1950s, published by Editorial Selecta. Her main works remain popular and are regularly reprinted in Catalan.

Joan Brossa (Barcelona, 1919-1998). Poet in the broadest sense of the word, he wrote poetry in traditional stanzas, everyday poetry (anti-poetry), prose, plays and screenplays. He experimented with visual poetry, objects, installations and even bodily poems. To Brossa, there were no genres or boundaries between the arts. He started his career in the forties alongside J.V. Foix, Joan Miró and Joan Prats. He co-founded the magazine Dau al Set and actively collaborated with many different artists. From that moment on, Brossa established himself as one of the leading figures of Catalan contemporary literature and art.