Durant l’hivern hem tingut la oportunitat de recorre la ciutat i gaudir de l’obra de Joan Ponç a més sales i galeries que mai: t’expliquem les exposicions passades i les que segueixen actives!

LA PEDRERA:
JOAN PONÇ. Diàbolo

Fins al 4 de febrer – FINALITZADA
De dilluns a diumenge, 10 a 20 h
Sala d’exposicions La Pedrera
(Passeig de Gràcia, 92, Barcelona)

Consulta tota la informació aquí

__________

GALERIA EUDE:
JOAN PONÇ. DON Quixot, Kafka i altres somnis

Fins al 24 de febrer – ACTIVA
De dimarts a dissabte, 10.30 a 13.30 / 17 a 20.30 h
(C/ Consell de Cent, 278, Barcelona) Sales 1, 2 i 3

Consulta tota la informació aquí

__________

GALERIA JOAN PRATS:
JOAN PONÇ. JOAN BROSSA

Fins al 3 de febrer – FINALITZADA
Dimarts a dissabte: 11 a 14 / 16 a 20 h + cita prèvia
(C/ Balmes, 54, Barcelona)

Consulta tota la informació aquí

__________
 

DOLORS JUNYENT GALERIA D’ART:
JOAN PONÇ: Màgia i misteri

Fins al 2 de març – ACTIVA
Dimarts a divendres: 10.30 a 13.30 / 17 a 20 h
(C/ Aragó, 268, Barcelona)

Consulta tota la informació aquí

____________________________

I, a més:

NOVETAT EDITORIAL!

Quadern de correspondències
Les cartes de Ponç, recopilades i reproduïdes.
Un llibre a cura de Pilar Parcerisas.
El trobareu a les llibreries!
Més info, aquí

JOAN PONÇ. Diàbolo, l’exposició comissariada per Pilar Parcerisas, obre les portes el proper 6 d’octubre a La Pedrera. L’exposició presenta una nova interpretació antològica de l’obra i la figura del pintor Joan Ponç, des dels seus inicis als anys 40 fins a les darreres obres als 80. S’hi estarà fins al 4 de febrer de 2018.

Des de l’Associació estem enllestint l’últim llibre, el Quadern de correspondències, un recull de cartes que Joan Ponç s’envià amb altres artistes, crítics i galeristes al llarg de la seva vida. Agafem la lupa per fixar-nos en els aspectes més íntims i personals per, detall a detall, construir una mirada que ens ajudi a entendre’n la trajectòria pictòrica.

Us avancem un fragment del pròleg del Quadern, un repàs de Jordi Carulla pels motius que han portat Joan Ponç a  gaudir d’una exposició monogràfica a La Pedrera. Gaudiu del «El cercle virtuós de l’art»:

«El valor d’aquest llibre és que apareix a temps per acompanyar dues exposicions simultànies, tan grans com esperades: la del mateix Joan Ponç a la Perdera, i la de Joan Brossa al Macba. El destí o l’efecte encara viu d’aquell cercle virtuós ens permet veure el conjunt de figures i complicitats que donaren peu a un moviment artístic del més alt voltatge. A dins del Quadern trobem la força i la màgia amb què es van establir unes relacions, unes correspondències, que revelen una germandat encomiable, entre poetes, galeristes, crítics, editors, l’estela de la qual és múltiple i encara dóna els seus fruits.

Si fem un recorregut pels passos seguits per l’Associació podrem entendre la progressió que ens ha permès arribar al reconeixement actual de Joan Ponç. Una tasca que al llarg d’aquests anys ha comptat amb l’adhesió i la col·laboració de col·lectius i estaments ben diferents.

En primer terme trobareu els poetes catalans actuals com els primers còmplices que vam tenir a l’hora d’alçar la veu, ben conscients que la riquesa simbòlica continguda en l’imaginari poncià mereixia ser reconeguda per se: gràcies a tots i sense excepcions. També vam comptar de seguida amb el suport dels galeristes, que veieren en l’agrupació una escletxa reobrint-se que els interpel·lava a treure les seves obres del magatzem per tal de tornar-les a posar en valor.

No van fallar les institucions, en aquest punt hem de recordar l’efectivitat de les col·laboracions establertes. En el moment corresponent, el suport rebut per part del CoNCA (Consell Nacional de la Cultura i de les Arts) ens va ajudar a treure a la llum el Diari d’artista (2oo8), l’estrany i únic compendi de les notes escrites que el pintor feia al finalitzar interminables sessions de treball, quadern de bitàcora d’artista a l’estudi, a la manera de Les cartes a Theo de Van Gogh però sense interlocutor.

L’important acord amb l’ODA (Oficina de Difusió Artística de la Diputació de Barcelona) el 2o1o va fer possible que la sèrie de les Capses Secretes recorregués la xarxa de museus municipals en una exposició itinerant que tingué l’efecte capil·lar de donar a conèixer Joan Ponç a les noves generacions més enllà de Barcelona, acompanyada de les activitats pedagògiques corresponents.

Després, gràcies a la RAER (Reial Acadèmia Espanyola de Roma), les mateixes Capses que l’ODA va empaquetar varen ser obertes al Belvedere, a la residència d’estudiants, a tocar de la cúpula de Bramante; un moment meravellós. No es poden obviar les puntuals accions fetes i el suport logístic rebut per part dels diferents espais museístics i expositius de Barcelona, Centre Arts Santa Mònica, CCCB, Fundació Miró, Fundació Joan Brossa o la Fundació Antoni Tàpies.

En destaca el moment històric de cedir una de les famoses pintures de Les cabres màgiques de Joan Ponç a la col·lecció permanent del MNAC. Allà la trobareu. Tampoc ens oblidem dels col·leccionistes privats, que s’han avingut a obrir les portes per poder completar la tasca quasi ja acomplerta del Catàleg raonat, feina que també rebé ajut puntual del CoNCA.

Tot això ha sumat i ens ha portat al punt més anhelat: l’esperada retrospectiva que la Fundació Catalunya-La Pedrera ens ofereix al lloc més màgic possible, la casa de Gaudí, per a la tardor 2o17. Una exposició a càrrec de Pilar Parcerisas que ens presenta una relectura, un recorregut valent per les diferents etapes de la seva obra. On s’ha sabut treure el el cercle virtuós de l’art bo i millor de cada racó, de les col·leccions privades i les públiques, del llegat de Mar Corominas, i de Sarah Pons.

Car Ponç, si bé va ser segregat al marge per algunes tendències, també va ser molt ben guardat i estimat pels que van saber veure allò d’únic que conté: un món tan estelar com popular que emergeix, persisteix i se’ns ofereix avui com un bon exemple de restauració col·lectiva.

Confesso que ha estat una aventura fascinant, en la que he après de tots; gràcies de nou a tothom, en record de Joan Ponç.»

Jordi carulla-ruiz
Poeta, editor i president de l’Associació Joan Ponç

El curs 2016-2017 ha estat una etapa important per a Poncianes i l’Associació Joan Ponç. A banda de la publicació del W i de les noves Bèsties, hem estat treballant incansablement en la nova pàgina web que acabem d’estrenar i en tota una sèrie d’accions per potenciar el llegat de Ponç, que culminaran amb l’exposició retrospectiva a la Pedrera d’aquest octubre i la publicació d’un volum de Correspondència personal del pintor.

Per celebrar tota aquesta activitat, hem pensat de tancar el curs amb una gran trobada festiva a la Llibreria Calders, la nostra segona casa. Com en d’altres poncianades, recitarem i celebrarem tot tipus de propostes relacionades amb Joan Ponç i l’univers creatiu de Poncianes. Aprofitarem també per presentar-vos el curt poncià de Jimmy Gimferrer que hem produït expressament per a aquesta nova pàgina web i celebrarem totes les nostres publicacions, les d’aquest 2017 però també les anteriors, l’interès de les quals segueix tan vigent com el dia que vam publicar-les.

Ens acompanyareu? La data escollida és el dimecres dia 14 de juny, a les 19.30h. Serà un vespre d’estiu distès i celebratori, que acabarem amb una copa de cava i que s’allargarà fins que sigui necessari…!

Avui divendres 7 d’abril, a les 19:00h, altre cop a la llibreria Malpaso, aquesta vegada per presentar W.

Amb Gabriel Ventura, Rosa Tharrats i José de Montfort.

Presentem les noves Bèsties!

CATALÀ & PASOLINI
amb Enric Casasses i Francesc Gelonch

Dijous 6 d’abril
19.00h
Llibreria Malpaso
Diputació, 331 (Metro L4 Girona)

Estrenem el cicle de presentacions Bèsties a la llibreria Malpaso amb Victor Català i Pier Paolo Pasolini. Els curadors dels pòsters, Enric Casasses iFrancesc Gelonch, recitaran textos i teixiran ponts entre dues personalitats úniques de la literatura universal. L’editor, Jordi Carulla-Ruiz, serà el mestre de cerimònies d’aquest emparellament tan improbable com absolutament imprescindible. Us hi esperem!

«La Català dels Drames Rurals o d’Un film (3.000 metres) té molt a veure amb el món cinematogràfic de Pasolini; i a més, Pasolini va començar a escriure poesia traduïnt poetes catalans, Joan Roís de Corella i altres… i ja em direu si Corella i la Català no són com dues gotes d’aigua?”» (Gelonch)

Presentem W de Gabriel Ventura amb un diàleg entre l’autor, Albert Serra, Vicenç Altaió, l’editor Jordi Carulla-Ruiz i la intervenció sonora de Mike Landscape.

***

W és una obra inclassificable, barreja de poesia, epístola i imatge, que pren el títol del seu caràcter principal, W, un personatge que es dedica a viatjar per ciutats de tot el món amb una estranya missió: transportar un gripau vermell. W segueix cegament les ordres dels seus caps, uns éssers invisibles i totpoderosos que l’enviaran als llocs més desconeguts i remots del planeta, quasi sempre en habitacions d’hotel de mala mort. Des d’aquestes habitacions W escriu cartes, poemes i tot tipus de reflexions a Anastàsia, la seva estimada. La imatge i el disseny del llibre són obra de Rosa Tharrats.

Gabriel Ventura (1988). Llicenciat en Humanitats per la Universitat Pompeu Fabra i Màster en Estudis Comparatius de Literatura, Art i Pensament per la mateixa universitat. Ha publicat un llibre de poemes, Ignar (Edicions Poncianes, 2013) i una traducció dels poemes anglesos de Samuel Beckett (Edicions Poncianes, 2013). Ha escrit textos i articles per a diverses revistes.

Aquest dissabte 22 l’hem portat al Poblenou, al Vermut Literari de la Nollegiu. Hi han llegit textos Anna Gual, Aina Torres Rexach, Jaume C. Pons Alorda, Josep Maria Argemí, Gabriel Ventura i Xavier Zambrano —a banda, és clar, de l’autor: Lluís Calvo.

Avui, a la Casa de Cultura de Sant Cugat del Vallès, a les 19h, presentació d’El meridià de París, amb Míriam Cano, Esteve Plantada i l’autor, Lluís Calvo.

«Calvo escriu des d’una prosa àgil i molt a prop del lector, sense fer-ho des de cap torre d’ivori» (E. Plantada)

La setmana passada al CCCB, i aquesta a Girona, a la Llibreria 22.

Jordi Carulla Ruiz i Gabriel Ventura han presentat la col·lecció Bèsties Butxaca, amb lectura inclosa del nou ‘Poeta de les cendres’ de Pasolini, i Enric Casasses i Joan Josep Camacho Grau han presentat, llegit i comentat els Panorames de poemes de Kenneth Patchen. Ha estat un acte meravellós. Fins aviat, Girona!

Avui #KennethPatchen al #dempeus a #LaieCCCB. Enric Casasses + Núria Martínez Vernis + Pep Pasqual = BOOM!

Les veus d’Enric Cassases i Núria Martínez Vernis i el saxo de Pep Pasqual per acostar-nos a la poesia de Kenneth Patchen. Si no coneixes el poeta nord-americà, si ja l’oblides o l’estimes, tant se val: cal acceptar la invitació d’Edicions Poncianes i venir a Laie CCCB a les 7 de la tarda.